Los toponims estrangièrs dins lo Pichòt Talamus de Montpelhièr
(Arvèi Lieutard, Universitat Pau-Valèri-Montpelhièr 3, LLACS)

Resumit

Aqueste article es una presentacion generala del projècte scientific ANR, «　Edicion electronica del Pichòt Talamus (manuscrit AA9, bibliotèca municipala de Montpelhièr )　», e del metòde TEI causit per l’edicion electronica. Descrivèm mai especificament lo metòde causit per l’indexacion dels toponims occitans medievals que se tròban dins aquel manuscrit. Aqueste trabalh sus la toponimia nos mena a una reflexion lingüistica, mas tanben sociolinguistica, sus l’estatut de l’occitan dins aquel document oficial del consolat montpelhierenc. L’estudi de l’adaptacion fonetica e grafica dels toponims estrangièrs es particularament interessant puèi que las formas retengudas, mas tanben l’evolucion diacronica d’aquestas formas, son d’indicis lingüistics que permeton de pagelar la plaça mai o mens prestigiosa qu’ocupava l’occitan dins aquesta foncion oficiala del consolat de Montpelhièr fins al sègle XV.

Las omofonias e lors consequéncias dins los domenis lexical e morfosintaxic, amb d’exemples en castelhan, catalan, francés, latin, esperanto e occitan
(Jaume Taupiac)

Resumit

Dins tota lenga naturala, per evitar las omofonias qu’entrepachan la comunicacion o que son ridiculas o obscènas, siá un lexèma es remplaçat per un autre (en castelhan d’America se ditz pas la *caza mas la cacería), siá una de las evolucions foneticas existentas o de las variantas gramaticalas possiblas es privilegiada (en francés se ditz pas les *paux mas les pals; en catalan se ditz pas el *cult mas el culte).

 Mas, dins las lengas «artificialas», coma lo latin liturgic o l’actual occitan dels occitanistas, i a lo perilh d’introdusir d’omofonias inexistentas dins la lenga autentica.

Exemples en castelhan, catalan, francés, latin, esperanto e occitan.

Una recèrca en lexicografia　: lo lexic dei sciéncias duras
(Josiana Ubaud)

Resumit

L’occitan es desprovesit de lexics especializats dins quasi totei lei domenis　: sciéncias naturalistas, drech, economia, medecina, etc., e sciéncias duras (matematica, fisica, quimia, informatica). E mai i ague pas encara d’ensenhament exclusivament en occitan dins aquelei matèrias scientificas, lo lexic normalizat desfauta pasmens ais ensenhaires, jornalistas e simples amators de sciéncias e tecnologias. Bastir un diccionari especializat pareguèt donc una necessitat per escapar au ceucle infernau de la creacion lexicala fantasierosa coma se vei que tròp. Nòstra formacion scientifica nos menèt donc a faire de recèrcas dins aquesta draia, quasi pas desbartassada. Evidentament, se troberiam acarada a d’unei problèmas de lexicografia, e de nòrmas lexicala e ortografica.

Les temps de la narration dans un parler occitan alpin
(Lucie Amaro, Laboratoire Dynamique du Langage, CNRS-Lyon 2)

Resumit

L’occitan es una lenga parlada dins lo sud de França, mas tanben en Val d’Aran en Espanha, e dins quatòrze valadas italianas alpencas. Lo parlar d’aquelas valadas es atipic en divèrses ponches de la lenga, e un d’aqueles ponches es los tempses de la narracion. D’efièch, s’existís en occitan estandard un preterit – de forma sintetica o perifrastica – (e mai s’es de mens en mens utilizat), aqueste sembla d’existir pas en occitan alpenc. Nos interessèrem a una valada: la Val Cluson, e en particular sa partida nauta, en realizar un còrpus compausat de tèxtes escriches e orals. Analisèrem los tempses del racontes per veire cossí las valors del preterit, especialament las valors aoristicas, son representadas dins aquel parlar.

Una aproximació inèdita del segle XIX a l’aranès
(Francesc Bernat, Universitat de Barcelona)

Resumit

Er objectiu d’aguest article qu’ei de presentar ua brèu aproximacion desconeguda deth filològ catalan Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) ar occitan dera Val d’Aran, e d’avalorar-ne es donades generaus e lingüistiques que conten. Ath delà de soslinhar que s’agís deth testimoniatge mès ancian d’un lingüista sus er aranés, que soslinham tanben qu’aguest petit trabalh fornís diuèrses donades que permeten de conéisher milhor quauqui aspèctes pòc coneguts dera diacronia recenta d’aguest parlar, atau coma d’auti aspèctes que tòquen era istoriografia dera lingüistica romanica en Euròpa e en Catalonha.

Perceptions of Macro and Meso level Linguistic Policy in Occitan France: A Comparative Analysis of Montpellier and Toulouse
(Laura Carmel Diver, Trinity College, Dublin)

Resumit

Despuèi fòrça annadas l’UNESCO classifica la lenga occitana al dintre de França de seriosament en dangièr a grèvament en dangièr (UNESCO, 2012). Aquestas annadas, i a un interès creissent per la revitalizacion de l’occitan al nivèl regional o meso, amb de conselhs regionals que concebon de politicas lingüisticas e d’estrategias de planificacion lingüistica. Aqueste article a per tòca d’analisar quin impacte, en cas que n’i a aja un, que la politica e la nonpolitica de regions vesinas en França de lenga occitana pòdon aver sus la revitalizacion de la lenga. Aquò se farà tan gràcias a un estudi de la politica lingüistica e los documents de planificacion publicats per las autoritats competentas, coma gràcias a una analisi e una interpretacion de las donadas amassadas alprèp d’occitanofòns de las regions respectivas.

Ua escripta occitana dens la  Navarra medievau (sègles XIII-XIV),
formacion e foncionament
(Loís Grangé, resumit de la tèsi sostenguda)

Compte rendut : Maurici ROMIEU, Andrieu BIANCHI e Loís GAUBÈRT, Diccionari d’expressions e locucions occitanas, 2013, 725 p. (Gerard Joan Barceló, agregat de gramatica, ancian escolan de l’ENS)