N° 4 (decembre de 2005)

Joan Fulhet : Relativizacion e represa pronominala en lengadocian

RESUMIT icon-english france_icon

L’article tracta de la distribucion dels pronoms resomptius acusatius dins las relativas lengadocianas. Mòstra que dins los quites cases ont aquesta es condicionada per l’estructura intèrna de la relativa, tròba un rebat dins l’estatut de l’antecedent al dintre de la principala. L’article sortís doncas del quadre estricte que la nocion de categoria vuèja – la dissociacion qu’una tala nocion permet entre relativa e antecedent – a dins los faches impausat a l’estudi de la relativizacion. Geta un lum novèl sus un objècte constantament evocat dins los darrièrs desenvolòpaments de la gramatica generativa, las relativas complèxas. Aquestas forman una josclassa d’aquelas subordinadas que, en lengadocian, autorizan de pronoms de la mena susdicha : son analisablas coma de dislocacions per rapòrt a un antecedent investit d’un estatut, d’una referéncia al nivèl de la sequéncia globala, una referéncia personala.

PDF-download-icon
Linguistica-Occitana-4-Fulhet.pdf

Sidney Martín Mota : On the Evolutionary Path of l-vocalization in the Occitan spoken in Val d’Aran

RESUMIT  icon-english france_icon

Una de las caracteristicas de l’aranés es la vocalizacion de /l/ en una velara pròcha de /u// . Aqueste estudi a per tòca màger de demostrar una realizacion graduala de la vocalizacion de /l/ en aranés a partir de donadas perceptualas. L’ipotèsi que sostendrèm aicí es que la percepcion de la vocalizacion de /l/ vària en foncion del debit discursiu e del contèxt fonetic, que poirián implicar un cambiament gradual a partir de contèxtes mai o mens favoridors. Los resultats mòstran que las oclusivas velaras e lo debit discursiu rapid favorisson la percepcion de la vocalizacion de /l/. Se faràn d’ipotèsis subre los mecanismes que pòdon èsser la causa de la percepcion de la vocalizacion.

PDF-download-icon
Linguistica-Occitana-4-Martin.pdf

Annick Morin : Syntaxe de la particule que en gascon

RESUMIT  icon-english france_icon

Dins aqueste article, ensagi de demostrar que (i) la particula que marca dins la proposicion principala un tipe particular d’enonciat, valent a dire la proposicion declarativa ; (ii) los autres tipes de proposicions son marcats en gascon siá per de particulas (e per l’interrogatiu e be per l’exclamatiu), siá per la morfologia del vèrb (per l’imperatiu) ; (iii) la particula que ocupa una posicion dins la periferia esquèrra de l’arbre sintaxic ; (iv) las particulas declarativa, interrogativa e exclamativa, aital coma l’afix marcador de l’imperatiu son mutualament exclusius ; (v) dins la proposicion subordinada, doas posicions, Csup e Cinf , servisson per marcar lo tipe d’enonciat, e la particula que (o e) se tròba dins la posicion Cinf ; (vi) es sonque en preséncia d’un topic que la particula que es efectivament prononciada dins la proposicion subordinada, e aquò s’explica per la relacion de seleccion qu’òbra entre Csup e Cinf.

PDF-download-icon
Linguistica-Occitana-4-Morin.pdf

68-69 Compte rendut de  La Gramatica de l’occitan gascon contemporanèu (Domergue Sumien)

PDF-download-icon
Compte-rendut-gramatica-gascon-contemporaneu