Gerard Joan Barceló : Lo(s) futur(s) occitan(s) e la modalitat : elements d’estudi semantic comparatiu

RESUMIT

Los tempses verbals futurs son còp e quilha ligats a la categoria de la modalitat, en particular jos doas formas : la modalitat imperativa (qu’exprimís un comandament) e la modalitat epistemica (qu’exprimís una probabilitat). Gràcias a un còrpus variat definirem lo comportament modal dels dos tempses verbals futurs occitans, lo futur simple (e sa varianta acomplida, lo futur anterior) e lo futur perifrastic. O farem segon una perspectiva contrastiva romanica, mai que mai per çò que concernís la modalitat epistemica, realizada de manièra plan cambiadissa dins las lengas. Anam doncas ensajar de determinar ont se situa la lenga occitana per comparason amb las lengas romanicas ont la modalitat epistemica se realiza d’una manièra limitada (lo catalan e lo francés) e las ont se realiza d’una faiçon mai larga (lo castelhan, lo portugués e l’italian). Veirem que lo futur occitan sembla benlèu un pauc mai modal dins sos emplecs que non pas lo futur del francés, en nos interrogar tanben sus la manca de compatibilitat del futur perifrastic amb l’expression de la modalitat epistemica.

Miriam Bras : Locucions verbalas en «far» en occitan lengadocian: una primièra descripcion sintactica e semantica

RESUMIT 

Donam dins aquel article las primièras resultas de l’analisi sintactica e semantica d’un còrpus de 800 locucions verbalas en far del lengadocian. La descripcion sintactica segon los principis del ‘Lexic-gramatica’ nos menèt a lo despartir en 11 classas. Ne descriurem 4 aicí. Son las locucions verbalas comparativas en coma, las locucions verbalas del subjècte frastic extrapausadís, las del subjècte calhat e las qu’an un segond vèrb calhat amb far.

Aitor Carrera : Bilanç scientific d’ua epòca istorica: incursions catalanes ena dialectologia aranesa

RESUMIT 

Dempús der article de Schädel en Romania sus era termièra entre gascon e catalan, que sigueren diuèrsi es lingüistes catalans (mès especificaments, es dialectològs) que comènceren d’interessar-se ena realitat diatopica dera Val d’Aran. A compdar deth decèni següent, comencen de brotoar es prumères monografies sus er ahèr lingüistic e dialectau aranès, signades per quauqu’uns des nòms istorics dera dialectologia catalana. En generau, era contribucion des dialectològs catalans ar estudi lingüistic e dialectologic der aranés que va des monografies de dimensions notables (de Coromines o Griera) as petites incursions (Barnils o Guiter). Quauqu’uns qu’an demorat ena superfícia e d’auti qu’an produsit obratges que contunhen d’èster de referéncia. Era aportacion globau, donques, d’aqueri «nòms istorics» dera dialectologia catalana qu’ei absolutaments irregulara en diuèrsi aspèctes: e era sua simptomatologia, ath madeish temps, qu’ei plan diferenciada. E era tòca d’aguesta aportacion qu’ei de hèr-ne un bilanç: d’un punt d’enguarda objectiu e distanciat en temps. De mesurar, en quantitat e en qualitat, era importància efectiva de cada trabalh en estudi der occitan dera Val d’Aran.

Joan Eygun : Los articles montanhòus eth, era dens l’escriut occitan despuish l’Atge miejancèr

RESUMIT 

Los articles eth, era deu gascon pirenenc e representan fòrmas gessidas directament deu latin o e son apareguts sonque dens la tempsada modèrna (posicion minoritària de J.Cl. Dinguirard) ? La question que demora uei lo dia discutida peus lingüistas, com l’amuisha çò qui s’ei escriut aquí dessús despuish lo sègle XIXau. Tad esclarir aqueste punt, l’article que presenta en seguida un repertòri de las ocurréncias de eth, era arrecaptadas dens la documentacion escriuta (administrativa e literària) deu sègle XIIau dinc au sègle XVIIIau. La preséncia contunha de fòrmas deu sistèma eth, era (a maugrat de demorar tostemps rialas) e las analogias dab fòrmas aragonesas que balhan hòrça a l’ipotèsi de l’antiquitat deu sistèma. De mei, tà compréner las disparitats entre los parlars pirenencs e l’occitan escriut dens los parçans montanhòus, ipotèsis gessidas de la sociolingüistica que’ns semblan har besonh.

Arvèi Lieutard : “La bèstia ’scapada dins la carrièira ’scura” : estatut e foncionament de la vocala prostetica

RESUMIT 

L’observacion dels fenomèns d’aferèsi e d’elision permet de discutir l’estatut de la vocala prostetica « e » dins una forma coma « especial ». Dins la màger part dels dialèctes occitans, la vocala sembla plan establida dins las formas fonologicas, pasmens lo tractament observat en ligason dins lo dialècte lengadocian de Graulhet (Tarn), permet de tornar avalorar l’estatut d’aquela vocala ja que sa preséncia sembla que corresponda primièr a una estrategia d’adobament d’una sillaba mal formada. L’observacion d’unas autras lengas romanicas bota en evidéncia lo rapòrt entre vocala prostetica e constrenchas de sillabacion particularas, notadament pel marcatge del plural.

Luca Quaglia : estudi sus la fonetica e la morfologia dels dialèctes alpencs orientals parlats dins las Valadas occitanas de la Província de Coni en Itàlia: arcaïsmes e formas particularas

RESUMIT 

Presentacion d’un projècte de trabalh de terren qu’a per tòca de preparar la descripcion mai completa possible de la fonomorfologia de qualques parlars de las valadas occitanas d’Itàlia situadas al dedins dels confinhs administratius de la província de Coni, de las valadas dichas « del Kyé », dins una partida del Monregalés – l’airal extrèm-oriental d’òc, curiós per l’incresible arcaïsme de sa fonetica, coma lo manten de las sonòras finalas ([lub]) -, fins a la Val Pò -autre endrech ric de parlars que mantenon de traches fonetics perduts dins la màger part del territòri occitan, per exemple [θink]. L’estudi se vòl presentar coma particularament rigorós perque menat per un occitanofòn que conois un grand nombre de parlars, çò que deuriá permetre de destriar las formas estrangièras a la lenga que pòdon èsser transmesas pels informadors a causa d’una situacion pesuga de diglossia amb l’italian e lo piemontés. L’estudi visa tanben a enregistrar totas las particularitats d’emplec dels pronoms subjèctes clitics dins l’airal tot.