Conferéncia sus l’ensenhament de l’occitan a l’universitat italiana (28 de març de 2012)

Conferéncia DMOO

Ostal d’Occitània – 11, carrièra Malcosinat – Tolosa (M° Esquiròl)

Dimècres 28 de març de 2012 – 18:30

Giovanni AGRESTI (Università di Teramo)

L’ensenhament de l’occitan dins las universitats italianas : istoric, estat dels luòcs, perspectivas

seguit de la projeccion del film

Arte del Viaggio, Arte dell’Incontro. 2nd Festenal de las Literaturas minoritàrias d’Euròpa e de la Mediterranèa

Malgrat d’excepcions remarcablas, e sens téner compte de l’importanta tradicion d’estudis dins lo domeni de la filologia romanica – tot particularament per çò que tòca a l’estetica dels trobadors –, l’ensenhament en Itàlie de la lenga e de la literatura occitanas contemporanèas, non previst de jure, es de facto substantialament inexistent.

D’efièch, la màger part dels francizants italians an ni la coneissença, ni la capacitat, ni enfin la volontat d’integrar la compausanta d’òc dins lors corses de lenga o literatura francesa. O alara, quand es plan lo cas, acaban que reconduson los mecanismes ideologics franco-franceses de la dominància, per exemple en assimilar Mistral a l’univèrs de las letras francesas tot en gomar e mai escafar son identitat linguistica provençala incontornabla.

Un còp establit l’estat dels luòcs de la question, assajarem de prepausar qualques formas alternativas d’ensenhament per tal de promòure l’occitan, notadament en cò de las joves generacions. Demèst aquelas formas de mesa en valor figura lo cinèma, qu’a la fòrça de donar un relèu formidable a de realitats « menores » e doncas, d’aquí estant, de motivar les comunitats implicadas per torn.

*

Giovanni AGRESTI es cercaire de linguistica francesa a l’Universitat de Teramo. Despuèi 1994 s’ocupa tanben de lenga e de literatura occitanas contemporanèas, que lor consagrèt son memòri de mestriá (1997) coma tanben mantuns articles publicats dins de revistas (dont Oc) o presentats pendent de collòquis internationals. Publiquèt dos estudis en volum : Il Segno del desiderio. Introduzione alla letteratura occitana contemporanea, Cuneo, Ousitanio vivo, 1999 e Parcours linguistiques et culturels en Occitanie (1996-2006), Roma, Aracne, 2006. Establiguèt l’Anthologie de la nouvelle écriture occitane (1980-2000), Paris, Le Temps des Cerises / Montpeyroux, Jorn, 2004.

Conférence DMOO

Maison de l’Occitanie – 11, rue Malcousinat – Toulouse (M° Esquirol)

Mercredi 28 mars 2012 – 18:30

Giovanni AGRESTI (Università di Teramo)

L’enseignement de l’occitan dans les universités italiennes : historique, état des lieux, perspectives

suivi de la projection du film

Arte del Viaggio, Arte dell’Incontro. 2e Festival des Littératures minoritaires d’Europe et de la Méditerranée

Malgré de remarquables exceptions, et sans tenir compte de l’importante tradition d’études dans le domaine de la philologie romane – tout particulièrement en ce qui concerne l’esthétique des troubadours –, l’enseignement en Italie de la langue et de la littérature occitanes contemporaines, non prévu de jure, est de facto substantiellement inexistant.

En effet, la plupart des francisants italiens n’a ni la connaissance, ni la capacité ni enfin la volonté d’intégrer la composante d’oc dans leurs cours de langue ou littérature française. Ou alors, quand c’en est bien le cas, ils finissent par reconduire les mécanismes idéologiques franco-français de la dominance, par exemple en assimilant Mistral à l’univers des lettres françaises tout en gommant voire effaçant son incontournable identité linguistique provençale.

Une fois établi l’état des lieux de la question, nous tâcherons de proposer quelques formes alternatives d’enseignement afin de promouvoir l’occitan notamment chez les jeunes générations. Parmi ces formes de mise en valeur figure le cinéma, qui a la force de donner un formidable relief à des réalités « mineures » et donc, par là, de motiver les communautés à tour de rôle impliquées.

*

Giovanni AGRESTI est chercheur de linguistique française à l’Université de Teramo. Depuis 1994 il s’occupe également de langue et littérature occitanes contemporaines, auxquelles il a consacré son mémoire de maîtrise (1997) ainsi que plusieurs articles publiés dans des revues (dont Oc) ou présentés lors de colloques internationaux. Il a publié deux études en volume : Il Segno del desiderio. Introduzione alla letteratura occitana contemporanea, Cuneo, Ousitanio vivo, 1999 et Parcours linguistiques et culturels en Occitanie (1996-2006), Roma, Aracne, 2006. Il a établi l’Anthologie de la nouvelle écriture occitane (1980-2000), Paris, Le Temps des Cerises / Montpeyroux, Jorn, 2004.