Conferéncia « Los Dimècres del Miralh a l’Ostal d’Occitanià »

Conferéncia « Los Dimècres del Miralh a l’Ostal d’Occitanià »

Dimècres 17 d’abrial de 2013 – 18:30

Ostal d’Occitània – Siti Malcosinat
11 carrièra Malcosinat
31 000 Tolosa

D’especialistas d’universitats francesas, europèa o americanas venon, un còp per mes, presentar lor darrièrs trabalh sus la lenga, l’istòria o la literatura occitanas. Aquelas encontras, obèrtas a tots, son organizadas per l’Universitat de Tolosa II lo Miralh(departament de letras modernas, Cinema e Occitan) amb lo sosten del CELO (Centre d’Estudi de la Literatura Occitana), del CREO-MP (Centre Regional per l’Ensenhament de l’Occitan en Miègjorn Pirenèus) e de la Region Miègjorn Pirenèus.

Fausta GARAVINI (Universitat de Floréncia, Itàlia)

Montaigne occitan

A partir del passatge des Essais :

« Mon langage français est altéré, et en la prononciation et ailleurs, par la barbarie de mon cru […] Si n’est-ce pas pour être fort entendu en mon Périgourdin: car je n’en ai non plus d’usage que de l’Allemand. Et ne m’en chaut guère. C’est un langage […] brode, traînant, esfoiré  » Il y a bien au-dessus de nous, vers les montagnes, un Gascon que je trouve singulièrement beau, sec, bref, signifiant, et à la vérité un langage mâle et militaire plus qu’autre que j’entende. [c] Autant nerveux, puissant et pertinent comme le Français est gracieux, délicat et abondant » (Essais, II,17).

Fausta Garavini assajarà de definir la posicion linguistica de Montaigne entre l’occitan, lo latin e lo francés, en particular en explicar son actitud cap a de formas de l’occitan que podiá conéisser: lo peirigordin que refusa e que declara ignorar (declaracion messorguièra) e lo gascon qu’admira.