DMOO 2013-2014: 4

Conferéncia DMOO – Ostal d’Occitània (11, c. Malcosinat) (version francesa çai sota)

Dimècres 22 de genièr de 2014 – 18:30

Joan SIBILLE (CNRS)

La Passion de sant Andrieu, drama religiós de 1512 en occitan briançonés

Dins lo Briançonés de la fin del sègle XV e de l’entrada del sègle XVI, dins un contèxt de lucha contra l’eresia vaudesa e de represa en man de las conciéncias per la Glèisa catolica, la representacion de dramas religioses es un del mejans d’afortir una teologia triomfanta que vòl exaltar l’omnipoténcia divina que cadun n’es al còp l’estrument e lo testimòni.

Sus una quizenada de dramas religioses que lor representacion es atestada a l’entorn de Briançon a aquela epòca – per d’archius o d’inscripcions lapidàrias – sèt tèxtes son arribats fins a nautres.

La Passion de sant Andrieu (o Liber secundus sancti Andree) es un drama que presenta lo martiri de sant Andrieu, evangelizator d’Akhaia al sègle primièr de l’èra crestiana. Lo tèxt foguèt escrich en 1512 par Marcelin Richard (vèrs 1546-vèrs 1515), capelan emerit de Puèi Sant Andriu còsta Briançon, dins la lenga vernaculara del luòc. Foguèt representat le 20 de junh de 1512 o de 1513, jos la direccion de Bernard Chancèl, vicari de la parròquia, que faguèt tanben mai d’una correccion o interpolacion dins lo manescrich.

Dins una primièira partida serà question del contèxt istoric, religiós e linguistic. La seconda partida presentarà le pèça e lo manescrich. La tresena s’interessarà a la lenga de l’òbra dins una amira de comparason amb los autres “mistèris” alpencs e los parlars modèrnes de la region.

Après d’estudis de letras, Joan SIBILLE faguèt carrièira al Ministèri de la cultura. Dintrèt en 1998 a la Délégation Générale à la langue française (DGLF) coma cargat de mission per las lengas “regionalas”. Parallèlament donèt de corse d’occitans a l’Universitat de París 8. En 2003 sostenguèt una tèsi de doctorat en linguistica sus la Passion de sant Andrieu. Dempuèi 2010 es cargat de recèrca al CNRS (laboratòri CLLE-ERSS, Universitat de Tolosa II – Lo Miralh). Publiquèt diferents articles en linguistica occitana e en glotopolitica de las lengas de França. A l’ora d’ara trabalha suls parlars occitans de Carcin Naut e de las valadas occitanas d’Itàlia.

Conférence DMOO – Ostal d’Occitània (11, rue Malcousinat)                                                

Mercredi 22 janvier 2014 – 18:30

Jean SIBILLE (CNRS)

La Passion de saint André, drame religieux de 1512 en occitan briançonnais

 

Dans le Briançonnais de la fin du XVe et du début du XVIe siècle, dans un contexte de lutte contre l’hérésie vaudoise et de reprise en main des consciences par l’Église catholique, la représentation de drames religieux est un moyen parmi d’autres d’affirmer une théologie triomphante qui exalte la toute puissance de Dieu dont chacun est à la fois l’instrument et le témoin.

Sur une quinzaine de drames religieux dont la représentation est attestée a cette époque dans les environs de Briançon,  – par des archives ou des inscriptions lapidaires – sept textes sont parvenus jusqu’à nous.

La Passion de saint André (ou Liber secundus sancti Andree) est un drame met en scène le martyre de Saint André, évangélisateur de l’Achaïe au premier siècle de notre ère. Le texte fut rédigé en 1512 par Marcellin Richard (vers 1465-vers 1515), chapelain émérite de Puy-Saint-André près de Briançon, dans la langue vernaculaire du lieu. Il fut représenté le 20 juin 1512 ou 1513, sous la direction de Bernard Chancel, vicaire de la paroisse, qui a également opéré un certain nombre de corrections et d’interpolations dans le manuscrit.

Dans une première partie on évoquera le contexte historique, religieux et linguistique. La deuxième partie consistera en une présentation de la pièce et du manuscrit. Enfin, la troisième partie évoquera la langue de l’œuvre dans une perspective de comparaison avec les autres “mystères” alpins et les parlers modernes de la région.

Après après des études de lettres et une  carrière au Ministère de la culture, Jean SIBILLE intègre en 1998 la Délégation Générale à la langue française (DGLF) comme chargé de mission pour les langues “régionales”. Parallèlement il dispense des cours d’occitan à l’Université de Paris 8. En 2003 il a soutenu une thèse de doctorat en sciences du langage sur la Passion de saint André. Depuis 2010 il est chargé de recherche au CNRS (laboratoire CLLE-ERSS, Université de Toulouse II – le Mirail). Il a publié différents articles en linguistique occitane et en glottopolitique des langues de France. Il travaille actuellement sur les parlers occitans du Haut-Quercy et des vallées occitanes d’Italie.

DMOO 2013-2014: 3

DMOO, Dimècres 4 de decembre de 2013 – 18:30, Ostal d’Occitània
Joan THOMAS (Universitat de Tolosa II-Lo Miralh, ESPE)
A la descobèrta d’un tresaur ! Un misteriós diccionari occitan del sègle XVIII

Vos convidam a venir descobrir un vertadièr tresaur que demorava jos la posca d’un granièr. Es un vertadièr tresaur linguistic aquel diccionari del sègle XVIII de mai de 2000 paginas e qualque 34 000 dintradas. Anonim, jamai copiat pels autres lexicografes occitans, l’obratge, bastit amb rigor, nos balha a legir la vida vidanta del mond entre Provença e Lengadòc abans la Revolucion. Una òbra que despassa la de Boissier de Sauvages. Es un diccionari entre doas lengas que vos presentarem ont las illustracions dels ensages de definicion son d’una granda riquesa, faitas de provèrbis o d’exemples preses dins la literatura que durbisson una fenèstra novèla sus l’istòria literària del sègle XVIII.
Lo diccionari se pòt consultar sus :

http://tolosana.univ-toulouse.fr/notice/165803770

*
Joan THOMAS, doctor en sciéncias del lengatge e en estudis romanics, ensenha la lenga e la literatura occitanas dins l’ensenhament segondari e a l’ESPE (Universitat de Tolosa II-Lo Miralh). Son trabalh de recerca es centrat principalament sus l’istòria de la linguistica occitana (Linguistica e renaissentisme occitan, IEO, 2006).

DMOO 2013-2014: 2

Dimècres 6 de novembre de 2013 – 18:30

Conferéncia DMOO (Los Dimècres del Miralh a l’Ostal d’Occitània)

Ostal d’Occitània – 11, carrièra Malcosinat – 31000 Tolosa – M° Esquiròl

Katy BERNARD (Universitat Michel de Montaigne, Bordèu III)

Lo Nient e la Jòia

Las cançons de Guilhèm d’Aquitània

Guilhem, Guillem dins la lenga de sas cançons, la lenga d’òc, es lo seten comte de Peitieus e lo noven duc d’Aquitània. Es lo grand d’Alienòr, lo rèiregrand de Ricard Còr de Leon e de Joan sens Tèrra, l’aujòl de sant Loís.

Es tanben lo primièr trobador de l’Istòria.

Onze cançons nos demòran d’el.

Nos fan viatjar, entre fin’amor e palhardariá, farça e renonciament, jòia e nient, dins un univèrs de las facetas multiplas, que dins son còr s’impausa la personalitat atipica d’aquel grand senhor cantaire de l’esperit d’avantgarda :

Farai un vers de dreit nien :

Non er de mi ni d’autra gen,

Non er d’amor ni de joven,

Ni de ren au,

Qu’enans fo trobatz en dormen

Sus un chivau.

Farai un cant de nient blos :

Serà pas a prepaus de ieu ni de cap d’autra personsa,

Serà pas a prepaus de l’amor ni de la joventut,

Ni de res mai,

Ja que foguèt trobat en dormissent

Sus un caval.

Katy Bernard es mèstra de conferéncias d’occitan a l’Universitat Miquèl de Montanha (Michel de Montaigne), Bordèu III, especialista de l’occitan modèrne e medieval ; mai precisament dels tèxtes literaris (la lirica dels trobadors, romans e novèlas) e nonliteraris (astrologia, divinacion, magia) de l’occitan ancian. Es per alhors presidenta de l’associacion Trobadas que sa tòca màger es de defendre, illustrar e promòure la literatura dels trobadors per divèrsas manifestacions scientificas e culturalas.

(FR)

Mercredi 6 novembre 2013 – 18:30

Conférence DMOO (Los Dimècres del Miralh a l’Ostal d’Occitània)

Ostal d’Occitània – 11, rue Malcousinat – 31000 Toulouse – M° Esquirol

Katy BERNARD (Université Michel de Montaigne, Bordeaux III)

 Le Néant et la Joie

Les chansons de Guillaume d’Aquitaine

Guillaume, Guillem dans la langue de ses chansons, la langue d’oc, est le septième comte de Poitiers et le neuvième duc d’Aquitaine. Il est le grand-père d’Aliénor, l’arrière-grand-père de Richard Cœur de Lion et de Jean sans Terre, l’ancêtre de saint Louis.

Il est aussi le premier troubadour de l’Histoire.

Onze chansons nous restent de lui.

Elles nous font voyager, entre fin’amor et paillardise, farce et renoncement, joie et néant, dans un univers à facettes au cœur duquel s’impose la personnalité atypique de ce grand seigneur chanteur à l’esprit d’avant-garde :

Farai un vers de dreit nien :

Non er de mi ni d’autra gen,

Non er d’amor ni de joven,

Ni de ren au,

Qu’enans fo trobatz en dormen

Sus un chivau.

Je fais un chant de pur néant :

Il n’est de moi ni de nul autre,

Il n’est d’amour ni de jeunesse,

Ni de rien d’autre,

Puisqu’il fut trouvé en dormant

Sur un cheval.

 

Katy Bernard est maître de conférences d’occitan à l’Université Michel de Montaigne, Bordeaux III, spécialiste de l’occitan moderne et médiéval ; plus précisément des textes littéraires (la lyrique des troubadours, romans et nouvelles) et non-littéraires (astrologie, divination, magie) de l’occitan ancien. Elle est par ailleurs présidente de l’association Trobadas dont le but principal est de défendre, illustrer et promouvoir la littérature des troubadours par diverses manifestations scientifiques et culturelles.

DMOO 2013-2014: 1

Dimècres 23 d’octòbre de 2013 – 18:30

Ángels MASSIP (Universitat de Barcelona)

Les aportacions del projecte Scripta al coneixement de la història de la llengua i de les varietats històriques i actuals

*

En aquesta conferència Ángels Massip farà una síntesi de les dades que ens aporten els textos balears (eivissencs, menorquins i mallorquins), un corpus de fragments de textos seleccionats en funció del seu interès lingüístic que van del segle XIV al segle XXI. Els cinc-cents seixanta-set textos ofereixen una àmplia perspectiva de la llengua escrita a Eivissa, Menorca i Mallorca – i a través de l’escrit, de l’oralitat de cada època. Presenten temàtiques i gèneres tan diversos com poden ser les rondalles, els inventaris, els testaments, els sermons, la lexicografia o el teatre popular. El valor d’aquestes obres (vegeu-ne referènccies més avall) resideix precisament en la gran quantitat de textos recollits, que van acompanyats d’una anàlisi exhaustiva i precisa de les  característiques gràfiques (a través de les quals es reflecteixen les fonètiques), morfològiques, sintàctiques i lèxiques més remarcables de cada text.

*

Doctora en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1994), on es va llicenciar a més en Filologia Hispànica (1986), Ángels MASSIP es professora titular de filologia catalana en aquesta mateixa Universitat.

En l’àmbit de recerca s’ha dedicat a la Dialectologia catalana (projecte  » Diatopía i canvi lingüístic. Scripta i variació dialectal « ) a la Lingüística històrica (participa en el projecte d’elaboració d’una Sintaxi Històrica de la Llengua Catalana, coordinat per la Universitat de València i la Universitat d’Alacant).

Ha publicat llibres i articles que tracten de temes entorn de la variació lingüística, de la història de la llengua, de la dialectologia, de la sociolingüística i de la teoria de la complexitat.

Mercredi 23 octobre 2013 – 18:30

Ángels MASSIP (Universitat de Barcelona)

Les apports du projet Scripta à la connaissance de l’histoire de la langue et des variétés historiques et actuelles

 Lors de cette conférence, Ángels Massip présentera une synthèse des données que nous permettent de recueillir les textes baléares (Ibiza, Minorque et Majorque), un corpus de fragments de textes sélectionnés en fonction de leur intérêt linguistique du XIVe au XXIe siècle. Ces 567 textes offrent un vaste panorama de la langue écrite à Ibiza, Minorque et Majorque – et, à travers l’écrit – de l’oralité de chaque époque. Ils relèvent de thématiques et de genres aussi divers que les rondalles, les inventaires après décès, les testaments, les sermons, la lexicographie ou le théâtre populaire. La valeur de ces documents réside précisément dans la grande quantité de textes recueillis. Ils sont accompagnés d’une analyse exhaustive et précise des caractéristiques graphiques (à traver lesquelles se reflètent les caractéristique phonétiques), morphologiques, syntaxiques et lexicales les plus remarquables de chaque texte.

 

Docteure en philologie catalane de l’Universitat de Barcelona (1994) où elle obtenu une licence de philologie hispanique (1986), Ángels MASSIP est professeure titulaire de philologie catalane en cette même université.

Au niveau de la recherche, elle se consacre à la dialectologie catalane (projet « Diatopie et changement linguistique. Scripta et variation dialectale »), à la linguistique historique (elle participe au projet d’élaboration d’une Syntaxe Historique de la Langue Catalane, coordonné par les Universités de Valence et d’Alicante).

Elle a publié des livres et des articles qui traitent de thèmes autour de la variation linguistique, de l’histoire de la langue, de la dialectologie, de la sociolinguistique et de la théorie de la complexité.

Barcelona: rescontre d’especialistas de l’occitan

A Barcelona aqueste matin se son vistes de sòcis de l’associacion Linguistica Occitana e d’autres especialistas de l’occitan per alestir lo congrès de l’AIEO (Associacion Internacionala d’Estudis Occitans) que se farà en Catalonha, a Lhèida, del 16 al 21 de junh de 2014.

http://www.naciodigital.cat/noticia/60687/trobada/experts/internacionals/occita/barcelona

http://www.jornalet.com/nova/2521/dexperts-internacionals-en-occitan-san-amassat-a-barcelona-per-preparar-lo-xi-congres-de-l